BIBLIOTEQUES ON LINE

Avui, m’agradaria fer una entrada per a mostrar un enllaç a la “Biblioteca virtual Miguel de Cervantes”. A mi m’encanta llegir, m’agrada moltíssim, de fet no puc concebre la meva existència sense un llibre a les meves mans. Tenc una biblioteca extensíssima on tenc multitud de llibres de tots temes i èpoques, però moltes vegades me fa ganes llegir alguna cosa que no tenc, i és aleshores quan recorro a les biblioteques virtuals: Miguel de Cervantes, Joan Lluis Vives, biblioteca americana, etc. i és a partir d’aquesta biblioteca la Miguel de Cervantes que puc accedir a totes les demés. Tenen multitud de llibres clàssics digitalitzats i són moltes les obres que he llegit online, o m´he descarregat per ampliar la meva biblioteca. És cert que m’encanta comprar llibres, que me’ls regalin, i anar ampliant cada vegada més les meves prestatgeries, però a vegades he de posar fre perquè són molts doblers i necessit controlar-me una mica. Moltes són les avantatges que ens donen les noves tecnologies, i aquesta per mi és importantíssima i imprescindible. Genial diria jo!

Vos deix l’enllaç perquè vosaltres pugueu comprovar tots els recursos dels que es poden fer ús a partir d’aquesta pàgina, i esper que pugueu gaudir tant com ho faig jo.

http://www.cervantesvirtual.com/

NOUS INVENTS!

La creació de pel·lícules per a la pantalla gran arriba a la pantalla tàctil amb Pinnacle® Studio per iPad. S’ha condensat la tecnologia capdavantera del món en una aplicació fàcil d'usar per editar vídeo, àudio i fotos al ritme de la nostra creativitat. Organitza veloçment els clips en la seqüència de vinyetes, edita amb precisió en la línia de temps, afegeix fantàstics efectes i transicions i posa la banda sonora que vulguem. Després podem compartir les nostres pel·lícules a Full HD (1080p) a YouTube, Facebook, Box i més, o exportar-les a Pinnacle Studio per a PC i perfeccionar-les amb eines encara més avançades. 

Pinnacle Studio per a iPad ens dóna la potència per fer més que qualsevol altra app d'edició de vídeo. Es pot fàcilment a tots els continguts del dispositiu (o de dispositius externs) mitjançant l'iPad Camera Connection Kit. Podem capturar vídeo i fotografies des de l'aplicació. Podem gaudir del control més precís: des de trimming quadre a quadre i edició flexible d'àudio, fins a personalització dels gràfics animats i efectes d'imatge dins d'imatge. I si volem encara anar més enllà, podem exportar els projectes a Pinnacle Studio per a PC i seguir editant-los amb eines sofisticades de correcció de foto i vídeo, pistes il·limitades en la línia de temps per aplicar efectes avançats, tones de contingut extra i molt més. 

Dissenyat per treure-li tot el partit a la pantalla tàctil del nostre dispositiu, Pinnacle Studio per a iPad ofereix l'experiència d'edició més intuïtiva. Podem tocar dues vegades per veure la línia de temps completa. Pessigar i obrir la línia de temps per fer trimming quadre a quadre, o pessigar i trencar els efectes d'imatge dins d'imatge per redimensionar-los i personalitzar-los. Les possibilitats no tenen fi! 

Editar pot ser més divertit que mai, i cal anar provant el que trobam per a veure que ens pot donar. O sigui que si teniu un Ipad crec que heu de provar Pinnacle Studio.

CONTES A LA XARXA

Els contes, un món màgic, indescriptible, només capaç de ser captat pels nostres sentits i refet al nostre ésser. Els contes sempre perduren a la nostra memòria. Els tenim en paper i ara també els podem gaudir digitalment, a més podem afegir totes i quantes activitats vulguem per a treballar molts aspectes de manera integral. 

Mirau sinó aquest enllaç on hi ha molts contes per a gaudir, treballar, i aprendre i molt.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/rdzereral/e-i-llengua/contes

ÉS FÀCIL FELICITAR EL MÓN

I ara és Nadal, i vull desitjar Molts d’anys i Bones Festes a tots els que puguin llegir aquest bloc. A més vull mostrar com és pot fer una felicitació agradable i amb sentiment, utilitzant les eines que hem anat aprenent al llarg d’aquest curs a l’assignatura que ens ocupa escriure aquest bloc. Amb imatges, textos, hipervincles, i una mica d’imaginació es pot fer que el desig es transformi en il·lusió, festa, regal, emoció, i tot el que vulguem. 

Bon Nadal i pròsper any 2013!

LES XARXES SOCIALS

Què són les xarxes socials? Tothom en parla, tothom participa en un lloc o altre, tothom en sent parlar, però què són realment?

Una xarxa social és una comunitat de persones que comparteixen interessos i activitats a la xarxa, o bé que tenen interès en conèixer els interessos i les activitats d’altres, amb l’ús d’aplicacions web específiques.

I el que ens manca és:

• Saber quina és la realitat de les xarxes socials
• Tenir clares les pràctiques concretes que s’hi duen a terme
• Reflexionar i preparar-nos de manera adequada pel canvi cultural que suposen les noves tecnologies
• Conèixer les possibilitats de les xarxes socials a internet
• Conèixer els elements per a poder usar aquestes xarxes per a poder convertir-nos en vertaders usuaris actius amb criteri

És brutal la quantitat d’informació que es mou cada dia a través de les xarxes socials. Només cal veure les dades que mostra el vídeo que penjaré a continuació per a veure que tal vegada és una moda, però el que és cert és que és una vertadera REVOLUCIÓ, i la moda no es passatgera. A les xarxes tot és efímer i tot perdura per sempre al mateix temps. Tot el que escriu allà queda, malgrat esborris ja ha passat a ser públic i quedarà incrustat en la memòria virtual.

Mirau les xifres i decidiu, pensau si és una moda o és una revolució. Jo ho tenc bastant clar.

COSES

TWITTER, tothom n’ha sentit parlar, però tothom sap què és i el que significa? Twitter forma part de la revolució digital, de la que parlava en el meu anterior post. Twitter ha creat una pàgina on els seguidors poden veure els continguts més importants que han format part d’aquest servei durant aquest 2012 que està a punt d’acabar. Allà podem veure els tweets més destacats, els hashtags més populars, els temes que més polèmica han creat o més repercussió han tengut. 

Twitter ha estat un fenomen realment espectacular perquè reflecteix l’actualitat en breus moments i en tan sols 140 caràcters. Noticies que donen la volta al món en uns segons i que tenen seguiment de milions de persones. Tothom està interconnectat, tothom està informat, no cap res per al dubte en aquest món, estam més globalitzats que mai. Aquesta és una eina imprescindible per a molta gent, bé sigui per feina, per oci, per diversió, per qui sap què, quan i on, però existeix i no pot passar desapercebut. 

Aquesta pàgina de la que he parlat abans inclou “tweets daurats”, “el pols al planeta”, “només a twitter”, hashtags, temes, tot el que ha voltat i revoltat per la pàgina durant aquest any que va començar fa poc i que acabarà més prest. 

Twitter és aquí i no podem obviar-ho, i podem saber que existeix, existir amb ell, emprar-lo, no usar-lo, però el que està clar és que no podem ignorar-lo, perquè és i serà, i nosaltres “SOM I SEREM”. 

Mirau tot el que és aquesta vertadera revolució digital: 

http://2012.twitter.com/

LA REVOLUCIÓ DIGITAL

Què és la revolució digital? En pocs anys el món ha sofert la revolució més brutal, impactant, innovadora, i tantes coses que no acabaria de dir-les, que mai ens haguéssim imaginat per molt que haguéssim volgut. Són tants els aspectes que s’han modificat: la informàtica, la telefonia, la informació, etc. Que és com un avió que ha pres el camí cap a l’enlairament, és un camí sense retorn, només ens queda anar mes endavant fins a un punt infinit que no poden saber on acabarà. 

Tot plegat implica que els infants d’aquest nou món neixen dins aquesta revolució, formen part d’ella i ja no podran concebre un món sense totes aquestes eines. I què hem de fer els adults? I què ha de fer l’escola? Doncs, no ens queda més remei que adaptar-nos a la situació i procurar viure i saltar la barrera de l’escletxa digital, entrar de ple dins el nou món. Ser revolucionaris actius d’aquesta revolució, i implicar-nos perquè els infants puguin fer un bon aprenentatge que derivarà en un bon ús. 

Pens que des de l’escola hem de ser crítics i demanar als estaments més alts que ens ajudin a portar aquest vaixell a bon port i amb bons mariners per remar tots junts cap a la mateixa fita; hem d’adaptar els espais; hem d’implicar-nos, i perquè no, també sacrificar una mica del nostre temps en benefici d’un objectiu comú. 

L’escola ha de donar resposta a aquesta nova realitat i tots hem d’empènyer perquè així sigui.

M'AGRADA!

Les noves tecnologies són aquí, ja n’he parlat moltes vegades, però també és cert que els llibres en paper seran aquí per molt de temps, i fa temps que hi són. Perquè dic això? Doncs, perquè avui he descobert una col·lecció de contes que parlen de les noves tecnologies. Es tracta d’una col·lecció de l’editorial Salvatella, que du per nom “les eines parlen”. És una col·lecció innovadora que mostra als més petits alguns dels estris de les noves tecnologies i al mateix temps els ensenya a llegir. Parlen de l’ordinador, del ratolí, de la impressora, de la bateria dels objectes, del mòbil, del llibre electrònic, i cada un d’ells està present en un conte, i és l’objecte en primera persona el que explica com funciona ell mateix. Els contes, a més, inclouen propostes de treball i rodolins. És una gran idea que permet ajuntar noves tecnologies amb lectura i escriptura, és un avançament dual que ajuda a l’infant a construir el seu aprenentatge, i a familiaritzar-se amb aquests objectes presents a la seva vida des del moment en el que neixen. L’autora d’aquests contes és Elisenda Guiu, una periodista i humanista que es va proposar que el repte d’aquesta obra és intentar que els infants facin un bon ús de les noves tecnologies. Ella pensa que els infants neixen amb totes elles al seu abast, i per això el que hem de procurar és que sàpiguen usar-les bé. Per tant, la meva conclusió és que el més important és gaudir d’una bona educació, i aquesta si que és una oportunitat que no podem negar als més menuts.

EDUCOMUNICACIÓ, QUÈ ÉS?

Avui m’agradaria parlar de la comunicació i l’educació, per això m’agradaria fer esment a “l’Edocomunicació”. Realment he vist un vídeo on un professor explica realment en que consisteix i els handicaps que presenten, a vegades, les plataformes de les universitats perquè els alumnes es comuniquin de manera correcta amb els professors.

És cert que disposam de plataformes en les nostres universitats on trobam apunts, vídeos, fotografies, correus, però realment sembla que és una informació que se’ns deixa i no realment una bona comunicació. Per tant, potser hauríem d’analitzar més aquests sistemes per a poder establir el que realment fa falta a l’educació, que a més dels continguts, és la comunicació.

Realment el més important, el que està en el centre de tot, és l’usuari, i moltes vegades es treballen molt els continguts, les formes, la vistositat, però es deixen de banda les persones, i s’oblida de que ningú és igual i que cada un necessita graus diferents per anar avançant.

Vaig llegir en un article, no sé ben bé on, però si que tenia anotat el que deia, que: “es fa necessari que els professors reflexionin com es dóna el procés de comunicació, que permeti assumir l’ensenyament en articulació amb múltiples formes d’expressió des del llenguatge propi, el llenguatge dels altres, la informàtica, els mitjans de comunicació de masses, en definitiva, la comunicació en la seva totalitat”. 

O sigui que l’edocomunicació el que pretén és fer un “mix” del que és comunicació i educació, per tal que no es doni més importància al fons que a la forma o viceversa. I nosaltres com a futures mestres hem de tenir ben clar que la comunicació és un punt indispensable en la nostra tasca, i per tant, hem de saber comunicar-nos, per a poder comunicar i ensenyar als infants a fer-ho.

Aquí teniu el vídeo per si vos fa ganes veure'l:

SÓC IMMIGRANT DIGITAL SENSE CAP DUBTE

La meva reflexió d’aquesta setmana versa sobre el que suposen les classes pràctiques de TICS. És cert que vaig aprenent moltes coses que me serveixen i me serviran per la tasca que vull realitzar, però jo estic molt nerviosa durant aquestes hores. La necessitat de seguir el que diu la professora per tal de poder realitzar la pràctica de manera correcta i no perdre pas, no me dóna la possibilitat d’anar anotant tot el que fem, i està clar que la memòria és molt poderosa, però crec que estic deixant coses al caixó de l’oblit del meu subconscient i no sé si les podré recuperar. Necessitaria tenir més temps per a poder gaudir de les classes. M’agraden els resultats finals però visc presa d’una angoixa que només jo sé com em sent en aquells moments. 

Per exemple, aquestes dues darreres setmanes hem anat treballant amb el power point, intentant conjugar el so amb les imatges i amb el text, però això suposa haver d’anar lligant treballs de diversos arxius i programes i es fa de manera molt ràpida i no tenc temps d’anotar el que estic fent. Quan arrib a casa intent posar ordre als meus apunts però, realment, me costa moltíssim. Crec que aquí és quan es nota el ser nadiu digital o immigrant, i crec que el meu cas és, òbviament, immigrant cent per cent. 

De totes maneres no me rendiré, seguiré treballant i apostant per un progrés en el meu aprenentatge intentant que sigui el més constructiu possible i que els continguts que vaig recopilant es puguin convertir, àrduament això està ben clar, en vertader coneixement.

I ELS EBOOKS?

ELS EBOOKS ESTAN ENTRE NOSALTRES

Avui he tengut una xerrada amb una persona sobre els ebooks, i crec que mereix una reflexió. Els ebooks són un punt més en aquest món de les tecnologies, i cada vegada els empram més. Però perquè ho fem? Potser perquè són més barats, o perquè ocupen menys espai a la nostra bossa i els poden traginar d’un lloc a l’altre sense haver de carregar amb totxos, alguns dels quals tenen més de mil pàgines. Per no parlar de l’espai que ocupen a casa i moltes vegades no saps on els has de posar, i dels arbres que salves de ser tallats. Tot això està molt bé i crec que és molt bo i que és un avanç de les tecnologies positiu. Però i la màgia de tocar i ensumar un llibre on queda? Jo com a ferotge lectora sempre preferiré poder passar les pagines del llibre, poder olorar les fulles, poder sentir el gust de que es fa vell als meus prestatges, en definitiva, poder sentir-lo. 

Els infants d’avui s’estan avesant als ebooks i cada vegada menys entenen la màgia d’anar a comprar un llibre, mirar, repassar, revisar, sentir els que estan als prestatges de la llibreria, i això és el que hem estat discutint avui. Tenc por de que arribi un dia on no es pugui fer això, i que s’esborri aquesta màgia fantàstica de sentir el que només un llibre de paper ens pot fer sentir. 

Deixem-los estar entre nosaltres encara que sigui una ESTONA més!

SIGNIFICAT D'AQUESTA MATÈRIA PER MI

Realment pens que és un gran repte per mi aquesta assignatura. Cert és que des de fa temps estic emprant noves tecnologies, però hi havia coses que desconeixia per moltes vegades que hagi usat l’ordinador. Avui he fet coses amb el power point que mai havia fet, no m’ha costat gaire però m’ha agradat. Pens que tot el que vaig aprenent a fer amb els programes que no són nous per mi, però dels quals desconeixia moltes coses, m’ajudaran en la meva futura tasca com educadora. El millor que en trec de fer aquestes coses, no són les feines que faig, que també ho són, és que vaig agafant nota per a poder-ho emprar en altres assignatures, en altres tasques. Me fa pensar en possibilitats que tenc per fer-ne ús a les pràctiques d’aquest any, en treballs, etc. 

En definitiva, crec que m’ajuden a PENSAR que sempre estimula el cervell per anar modificant-lo i estimulant-lo per tal de que els meus coneixements es vegin afavorits alhora que incrementats.

AUDACITY, anam provant!!!!!

Aquest dijous a la classe pràctica hem conegut un nou programa de tractaments de sons “AUDACITY”. Realment per a mi no és un programa nou, perquè ja el coneixia, de fet fa temps que el tenc instal·lat al meu ordinador. El meu fill de 10 anys el va emprar l’any passat a la classe d’informàtica, i crec que me pot donar algunes lliçons. Aquí hi ha una prova més de que els infants estan ben espavilats en això de les noves tecnologies. 

Però el que si he fet el temps de classe és conèixer algunes de les característiques que té el programa, i he fet algunes proves amb les cançons que teníem a la carpeta que cada setmana ens trobam preparada per a treballar i aprendre. Curiositats com els tipus d’arxius de so, perquè pesen més uns que altres, quins es poden comprimir i quins no, són coses que he après i que ben segur que seguiré provant dia rere dia. Això si que és ben cert, quan em donen alguna cosa nova, ja me falta temps per anar fent proves. 

Crec que el programa ens anirà molt bé, no només a aquesta assignatura, sinó a la de projectes artístics per a poder fer el projecte final de grup. O sigui que a partir d’ara a seguir provant i aprenent amb l’Audacity, i ja veurem fins on podem arribar. Només es tracta de proposar-s’ho. 

Bona feina!!!!!

CLASSE PRÀCTICA DIJOUS 18/10/12

Fa unes hores només que hem acabat la classe pràctica d’aquesta setmana, i la veritat és que he après coses que fins ara no sabia. Es curiós pensar que sé emprar l’ordinador i alhora veure que cada dia vaig aprenent coses, i vaig utilitzant programes que mai no els havia sentit ni esmentar. Ha estat una classe per a saber manipular imatges, afegint unes sobre altres, capes de dibuixos superposades que ens han donat un resultat final esplèndid. 

El programa que avui hem après a utilitzar és el “gimp”, m’ha agradat poder manipular imatges, copiar-les, superposar-les, afegir, tornar enrere, posar, llevar, un munt de coses que mai no havia fet. Després hem creat la nostra imatge i l’hem afegida al quadre inicial i crec que el resultat ha quedat molt maco. Ha semblat ben bé com si pintàssim un quadre, només que en comptes de fer-ho amb pintures reals ha estat amb pintures virtuals. L’únic handicap que tenc a l’hora de fer aquestes pràctiques és que vull agafar els apunts de les passes i me pos una mica nerviosa perquè me manca temps, de totes maneres crec que quan posi els apunts al dia, i repassi el que hem fet me quedaran més clars els conceptes, i faré proves per anar avançant. Les noves tecnologies van molt aviat i jo procuraré córrer perquè no me deixin enrere.

Aquí vos deix el resultat final de la pràctica, pens que ha quedat un quadre molt agradós.

COMPETÈNCIES DIGITALS

A la classe d’ahir vàrem parlar de competències digitals i per això avui en vull fer cinc cèntims sobre aquest tema.

Realment el que jo me deman és si sabem el que és tenir competències digitals. Si més o manco cercam una definició podem comprovar que molts dels que ens pensàvem tenir-ne, veiem que potser no tenguem ni el famós “a nivell d’usuari”, que és l’expressió que es sol utilitzar quan un no sap molt d’una cosa però vol fer veure que toca bolla.

Si bé és cert que els darrers anys s’ha fet un gran pas en el tema de posar-se al dia encara queda molta feina a fer per a poder seguir el ritme frenètic que segueixen les noves tecnologies.

Els infants d’avui en dia has nascut a l’era digital i són el que s’anomena “natius digitals”, però hi ha molta més gent que va néixer fa molts anys, que són treballadors actius, mestres molts d’ells, que no dominen aquests camps. I la meva pregunta és: com poden fer competents un infants que tenen a les aules si ells no ho són? És difícil i complicat. Necessiten més formació, més vocació, més temps i més sacrifici. Però no tothom està disposat a sacrificar part de la seva vida personal en favor de la vida professional. Un altre punt important és la paüra que senten davant el fet d’haver de fer competents als seus alumnes quan ells no ho són. Perquè la competència digital és un element transversal, els infants no només poden tocar els ordinadors a classe de noves tecnologies o d’informàtica, sinó que totes les matèries han de ser capaces d’oferir les eines perquè puguin treballar amb la gran quantitat d’informació que volta per la xarxa, i a més els han d’ensenyar a classificar-la i a rebutjar el que no és vàlid. Realment és un camí que va començar fa molt poc temps però que la rapidesa del seu ritme és tan frenètica que hem de ser capaços de pujar al tren i no caure.

El sistema ha d’ajudar als mestres i professors. Els ha de donar les eines perquè siguin capaços de pujar a aquest tren i, només així, ells podran convidar als alumnes a fer-ho bé. Els infants estan molt més actualitzats que nosaltres, però a més d’això se’ls ha d’ensenyar a ser responsables, i això també forma part de la competència digital. No només se’ls ha d’ensenyar a usar la màquina, sinó a saber usar el que en treuen d’elles i donar-li un sentit a la feina que fan.

Què signifiquen les noves tecnologies a la nostra vida?

Les anomenades “noves tecnologies” a les que ens hem d’enfrontar una any més a la carrera, perquè així ve prescrit, i que per altre banda ens són necessàries en molts aspectes de la nostra vida, ja no són tan noves, ja formen part del nostre ser diari, de la nostra quotidianitat. El canvi és precisament el caramull de canvis que es produeixen dia a dia, i per les que moltes persones, que no són natives digitals, són un handicap, un repte, per a poder sobreviure en aquesta jungla informatitzada que s’ha convertit el món. La nova societat s’ha conformat com una societat de la informació, una societat mecanitzada que, moltes vegades, sembla que en comptes d’estar les màquines al nostre servei som nosaltres les que estam a la seva mercè. Crec que és importantíssim, i ens dóna moltes possibilitats el fet de tenir tot aquest món a l’abast, però també me sembla que no ens hem de deixar enlluernar, i hem de tenir ben present el gran perill que pot suposar, sobretot pels més joves, el fet de tenir a l’abast el món en una caixeta tan petita com pot ser un ordinador, un iphone, o qualsevol estri des del que un pot maquinar la destrucció del món. 

O sigui que per mi, sí a les noves tecnologies, sí als avenços, però molt seny, molta cura, molt respecte i, sobretot, molta formació i bona educació.

Crec que podeu llegir aquest escrit sobre "la societat de la societat de la informació", que ja té un parell d'anys, però reflecteix molt bé alguns conceptes del significat que té a la nostra vida diaria. 

http://biblioteca.ulsa.edu.mx/publicaciones/nuevas_tecnologias.pdf

El primer video que he penjat

Aquest video és el primer que he penjat per anar fent la meva pràctica del nou bloc de tecnologia educativa. Crec que cada dia s'aprenen noves coses i n'afegirem una meva més a la motxilla. Desitjo a tothom "Que tinguem sort"

Comença un nou curs.... el darrer, suposo!!!

És el primer dia d'una classe pràctica de noves tecnologies i hem creat aquest bloc que és el que ens servirà per anar vessant la tinta per a contar tot el que farem aquest any. Som-hi!!!!!









Universitat Illes Balears

La paraula més important és la que està subratllada