AUDACITY, anam provant!!!!!

Aquest dijous a la classe pràctica hem conegut un nou programa de tractaments de sons “AUDACITY”. Realment per a mi no és un programa nou, perquè ja el coneixia, de fet fa temps que el tenc instal·lat al meu ordinador. El meu fill de 10 anys el va emprar l’any passat a la classe d’informàtica, i crec que me pot donar algunes lliçons. Aquí hi ha una prova més de que els infants estan ben espavilats en això de les noves tecnologies. 

Però el que si he fet el temps de classe és conèixer algunes de les característiques que té el programa, i he fet algunes proves amb les cançons que teníem a la carpeta que cada setmana ens trobam preparada per a treballar i aprendre. Curiositats com els tipus d’arxius de so, perquè pesen més uns que altres, quins es poden comprimir i quins no, són coses que he après i que ben segur que seguiré provant dia rere dia. Això si que és ben cert, quan em donen alguna cosa nova, ja me falta temps per anar fent proves. 

Crec que el programa ens anirà molt bé, no només a aquesta assignatura, sinó a la de projectes artístics per a poder fer el projecte final de grup. O sigui que a partir d’ara a seguir provant i aprenent amb l’Audacity, i ja veurem fins on podem arribar. Només es tracta de proposar-s’ho. 

Bona feina!!!!!

CLASSE PRÀCTICA DIJOUS 18/10/12

Fa unes hores només que hem acabat la classe pràctica d’aquesta setmana, i la veritat és que he après coses que fins ara no sabia. Es curiós pensar que sé emprar l’ordinador i alhora veure que cada dia vaig aprenent coses, i vaig utilitzant programes que mai no els havia sentit ni esmentar. Ha estat una classe per a saber manipular imatges, afegint unes sobre altres, capes de dibuixos superposades que ens han donat un resultat final esplèndid. 

El programa que avui hem après a utilitzar és el “gimp”, m’ha agradat poder manipular imatges, copiar-les, superposar-les, afegir, tornar enrere, posar, llevar, un munt de coses que mai no havia fet. Després hem creat la nostra imatge i l’hem afegida al quadre inicial i crec que el resultat ha quedat molt maco. Ha semblat ben bé com si pintàssim un quadre, només que en comptes de fer-ho amb pintures reals ha estat amb pintures virtuals. L’únic handicap que tenc a l’hora de fer aquestes pràctiques és que vull agafar els apunts de les passes i me pos una mica nerviosa perquè me manca temps, de totes maneres crec que quan posi els apunts al dia, i repassi el que hem fet me quedaran més clars els conceptes, i faré proves per anar avançant. Les noves tecnologies van molt aviat i jo procuraré córrer perquè no me deixin enrere.

Aquí vos deix el resultat final de la pràctica, pens que ha quedat un quadre molt agradós.

COMPETÈNCIES DIGITALS

A la classe d’ahir vàrem parlar de competències digitals i per això avui en vull fer cinc cèntims sobre aquest tema.

Realment el que jo me deman és si sabem el que és tenir competències digitals. Si més o manco cercam una definició podem comprovar que molts dels que ens pensàvem tenir-ne, veiem que potser no tenguem ni el famós “a nivell d’usuari”, que és l’expressió que es sol utilitzar quan un no sap molt d’una cosa però vol fer veure que toca bolla.

Si bé és cert que els darrers anys s’ha fet un gran pas en el tema de posar-se al dia encara queda molta feina a fer per a poder seguir el ritme frenètic que segueixen les noves tecnologies.

Els infants d’avui en dia has nascut a l’era digital i són el que s’anomena “natius digitals”, però hi ha molta més gent que va néixer fa molts anys, que són treballadors actius, mestres molts d’ells, que no dominen aquests camps. I la meva pregunta és: com poden fer competents un infants que tenen a les aules si ells no ho són? És difícil i complicat. Necessiten més formació, més vocació, més temps i més sacrifici. Però no tothom està disposat a sacrificar part de la seva vida personal en favor de la vida professional. Un altre punt important és la paüra que senten davant el fet d’haver de fer competents als seus alumnes quan ells no ho són. Perquè la competència digital és un element transversal, els infants no només poden tocar els ordinadors a classe de noves tecnologies o d’informàtica, sinó que totes les matèries han de ser capaces d’oferir les eines perquè puguin treballar amb la gran quantitat d’informació que volta per la xarxa, i a més els han d’ensenyar a classificar-la i a rebutjar el que no és vàlid. Realment és un camí que va començar fa molt poc temps però que la rapidesa del seu ritme és tan frenètica que hem de ser capaços de pujar al tren i no caure.

El sistema ha d’ajudar als mestres i professors. Els ha de donar les eines perquè siguin capaços de pujar a aquest tren i, només així, ells podran convidar als alumnes a fer-ho bé. Els infants estan molt més actualitzats que nosaltres, però a més d’això se’ls ha d’ensenyar a ser responsables, i això també forma part de la competència digital. No només se’ls ha d’ensenyar a usar la màquina, sinó a saber usar el que en treuen d’elles i donar-li un sentit a la feina que fan.

Què signifiquen les noves tecnologies a la nostra vida?

Les anomenades “noves tecnologies” a les que ens hem d’enfrontar una any més a la carrera, perquè així ve prescrit, i que per altre banda ens són necessàries en molts aspectes de la nostra vida, ja no són tan noves, ja formen part del nostre ser diari, de la nostra quotidianitat. El canvi és precisament el caramull de canvis que es produeixen dia a dia, i per les que moltes persones, que no són natives digitals, són un handicap, un repte, per a poder sobreviure en aquesta jungla informatitzada que s’ha convertit el món. La nova societat s’ha conformat com una societat de la informació, una societat mecanitzada que, moltes vegades, sembla que en comptes d’estar les màquines al nostre servei som nosaltres les que estam a la seva mercè. Crec que és importantíssim, i ens dóna moltes possibilitats el fet de tenir tot aquest món a l’abast, però també me sembla que no ens hem de deixar enlluernar, i hem de tenir ben present el gran perill que pot suposar, sobretot pels més joves, el fet de tenir a l’abast el món en una caixeta tan petita com pot ser un ordinador, un iphone, o qualsevol estri des del que un pot maquinar la destrucció del món. 

O sigui que per mi, sí a les noves tecnologies, sí als avenços, però molt seny, molta cura, molt respecte i, sobretot, molta formació i bona educació.

Crec que podeu llegir aquest escrit sobre "la societat de la societat de la informació", que ja té un parell d'anys, però reflecteix molt bé alguns conceptes del significat que té a la nostra vida diaria. 

http://biblioteca.ulsa.edu.mx/publicaciones/nuevas_tecnologias.pdf