EDUCOMUNICACIÓ, QUÈ ÉS?

Avui m’agradaria parlar de la comunicació i l’educació, per això m’agradaria fer esment a “l’Edocomunicació”. Realment he vist un vídeo on un professor explica realment en que consisteix i els handicaps que presenten, a vegades, les plataformes de les universitats perquè els alumnes es comuniquin de manera correcta amb els professors.

És cert que disposam de plataformes en les nostres universitats on trobam apunts, vídeos, fotografies, correus, però realment sembla que és una informació que se’ns deixa i no realment una bona comunicació. Per tant, potser hauríem d’analitzar més aquests sistemes per a poder establir el que realment fa falta a l’educació, que a més dels continguts, és la comunicació.

Realment el més important, el que està en el centre de tot, és l’usuari, i moltes vegades es treballen molt els continguts, les formes, la vistositat, però es deixen de banda les persones, i s’oblida de que ningú és igual i que cada un necessita graus diferents per anar avançant.

Vaig llegir en un article, no sé ben bé on, però si que tenia anotat el que deia, que: “es fa necessari que els professors reflexionin com es dóna el procés de comunicació, que permeti assumir l’ensenyament en articulació amb múltiples formes d’expressió des del llenguatge propi, el llenguatge dels altres, la informàtica, els mitjans de comunicació de masses, en definitiva, la comunicació en la seva totalitat”. 

O sigui que l’edocomunicació el que pretén és fer un “mix” del que és comunicació i educació, per tal que no es doni més importància al fons que a la forma o viceversa. I nosaltres com a futures mestres hem de tenir ben clar que la comunicació és un punt indispensable en la nostra tasca, i per tant, hem de saber comunicar-nos, per a poder comunicar i ensenyar als infants a fer-ho.

Aquí teniu el vídeo per si vos fa ganes veure'l:

SÓC IMMIGRANT DIGITAL SENSE CAP DUBTE

La meva reflexió d’aquesta setmana versa sobre el que suposen les classes pràctiques de TICS. És cert que vaig aprenent moltes coses que me serveixen i me serviran per la tasca que vull realitzar, però jo estic molt nerviosa durant aquestes hores. La necessitat de seguir el que diu la professora per tal de poder realitzar la pràctica de manera correcta i no perdre pas, no me dóna la possibilitat d’anar anotant tot el que fem, i està clar que la memòria és molt poderosa, però crec que estic deixant coses al caixó de l’oblit del meu subconscient i no sé si les podré recuperar. Necessitaria tenir més temps per a poder gaudir de les classes. M’agraden els resultats finals però visc presa d’una angoixa que només jo sé com em sent en aquells moments. 

Per exemple, aquestes dues darreres setmanes hem anat treballant amb el power point, intentant conjugar el so amb les imatges i amb el text, però això suposa haver d’anar lligant treballs de diversos arxius i programes i es fa de manera molt ràpida i no tenc temps d’anotar el que estic fent. Quan arrib a casa intent posar ordre als meus apunts però, realment, me costa moltíssim. Crec que aquí és quan es nota el ser nadiu digital o immigrant, i crec que el meu cas és, òbviament, immigrant cent per cent. 

De totes maneres no me rendiré, seguiré treballant i apostant per un progrés en el meu aprenentatge intentant que sigui el més constructiu possible i que els continguts que vaig recopilant es puguin convertir, àrduament això està ben clar, en vertader coneixement.

I ELS EBOOKS?

ELS EBOOKS ESTAN ENTRE NOSALTRES

Avui he tengut una xerrada amb una persona sobre els ebooks, i crec que mereix una reflexió. Els ebooks són un punt més en aquest món de les tecnologies, i cada vegada els empram més. Però perquè ho fem? Potser perquè són més barats, o perquè ocupen menys espai a la nostra bossa i els poden traginar d’un lloc a l’altre sense haver de carregar amb totxos, alguns dels quals tenen més de mil pàgines. Per no parlar de l’espai que ocupen a casa i moltes vegades no saps on els has de posar, i dels arbres que salves de ser tallats. Tot això està molt bé i crec que és molt bo i que és un avanç de les tecnologies positiu. Però i la màgia de tocar i ensumar un llibre on queda? Jo com a ferotge lectora sempre preferiré poder passar les pagines del llibre, poder olorar les fulles, poder sentir el gust de que es fa vell als meus prestatges, en definitiva, poder sentir-lo. 

Els infants d’avui s’estan avesant als ebooks i cada vegada menys entenen la màgia d’anar a comprar un llibre, mirar, repassar, revisar, sentir els que estan als prestatges de la llibreria, i això és el que hem estat discutint avui. Tenc por de que arribi un dia on no es pugui fer això, i que s’esborri aquesta màgia fantàstica de sentir el que només un llibre de paper ens pot fer sentir. 

Deixem-los estar entre nosaltres encara que sigui una ESTONA més!

SIGNIFICAT D'AQUESTA MATÈRIA PER MI

Realment pens que és un gran repte per mi aquesta assignatura. Cert és que des de fa temps estic emprant noves tecnologies, però hi havia coses que desconeixia per moltes vegades que hagi usat l’ordinador. Avui he fet coses amb el power point que mai havia fet, no m’ha costat gaire però m’ha agradat. Pens que tot el que vaig aprenent a fer amb els programes que no són nous per mi, però dels quals desconeixia moltes coses, m’ajudaran en la meva futura tasca com educadora. El millor que en trec de fer aquestes coses, no són les feines que faig, que també ho són, és que vaig agafant nota per a poder-ho emprar en altres assignatures, en altres tasques. Me fa pensar en possibilitats que tenc per fer-ne ús a les pràctiques d’aquest any, en treballs, etc. 

En definitiva, crec que m’ajuden a PENSAR que sempre estimula el cervell per anar modificant-lo i estimulant-lo per tal de que els meus coneixements es vegin afavorits alhora que incrementats.