La meva reflexió d’aquesta setmana versa sobre el que suposen les classes pràctiques de TICS. És cert que vaig aprenent moltes coses que me serveixen i me serviran per la tasca que vull realitzar, però jo estic molt nerviosa durant aquestes hores. La necessitat de seguir el que diu la professora per tal de poder realitzar la pràctica de manera correcta i no perdre pas, no me dóna la possibilitat d’anar anotant tot el que fem, i està clar que la memòria és molt poderosa, però crec que estic deixant coses al caixó de l’oblit del meu subconscient i no sé si les podré recuperar. Necessitaria tenir més temps per a poder gaudir de les classes. M’agraden els resultats finals però visc presa d’una angoixa que només jo sé com em sent en aquells moments.
Per exemple, aquestes dues darreres setmanes hem anat treballant amb el power point, intentant conjugar el so amb les imatges i amb el text, però això suposa haver d’anar lligant treballs de diversos arxius i programes i es fa de manera molt ràpida i no tenc temps d’anotar el que estic fent. Quan arrib a casa intent posar ordre als meus apunts però, realment, me costa moltíssim. Crec que aquí és quan es nota el ser nadiu digital o immigrant, i crec que el meu cas és, òbviament, immigrant cent per cent.
De totes maneres no me rendiré, seguiré treballant i apostant per un progrés en el meu aprenentatge intentant que sigui el més constructiu possible i que els continguts que vaig recopilant es puguin convertir, àrduament això està ben clar, en vertader coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada