Les anomenades “noves tecnologies” a les que ens hem d’enfrontar una any més a la carrera, perquè així ve prescrit, i que per altre banda ens són necessàries en molts aspectes de la nostra vida, ja no són tan noves, ja formen part del nostre ser diari, de la nostra quotidianitat. El canvi és precisament el caramull de canvis que es produeixen dia a dia, i per les que moltes persones, que no són natives digitals, són un handicap, un repte, per a poder sobreviure en aquesta jungla informatitzada que s’ha convertit el món. La nova societat s’ha conformat com una societat de la informació, una societat mecanitzada que, moltes vegades, sembla que en comptes d’estar les màquines al nostre servei som nosaltres les que estam a la seva mercè. Crec que és importantíssim, i ens dóna moltes possibilitats el fet de tenir tot aquest món a l’abast, però també me sembla que no ens hem de deixar enlluernar, i hem de tenir ben present el gran perill que pot suposar, sobretot pels més joves, el fet de tenir a l’abast el món en una caixeta tan petita com pot ser un ordinador, un iphone, o qualsevol estri des del que un pot maquinar la destrucció del món.
O sigui que per mi, sí a les noves tecnologies, sí als avenços, però molt seny, molta cura, molt respecte i, sobretot, molta formació i bona educació.
Crec que podeu llegir aquest escrit sobre "la societat de la societat de la informació", que ja té un parell d'anys, però reflecteix molt bé alguns conceptes del significat que té a la nostra vida diaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada